L’Àliga de Sitges s’estrenà l’any 1984 gràcies a la iniciativa d’una colla de sitgetans dirigits per l’artista Jesús Albors. Va construir-se a partir d’un referent anterior: la realitzada el 1945 segons un projecte de la Comissió de Festes d’aleshores. Aquella bèstia, però, només va sortir dos anys i no gaudí de l’entusiasme popular. En armar-la de carretilles per mirar de guanyar-se l’estima del poble, patí diverses destrosses i fou retirada.

L’Àliga actual està pintada amb tonalitats ataronjades i diversos motius de color negre. Quan s’estrenà, però, sortí pintada de colors marronosos, i al llarg de la seva història ha combinat, també, els tons grisos i verds. Tira coets per la boca i per la cua i llueix diverses corones, dissenyades pels artistes sitgetans Genís Muntané, Tomàs Muntané i Artur Duch.

L’Àliga de Sitges tira coets, i les seves ales i cua recargolada prenen les formes pròpies d’un animal fabulós. Aquestes característiques l’allunyen de la semblança tradicional i de la funció folklòrica que té, arreu de Catalunya, aquest element del bestiari.

L’Àliga com a entremès es troba ja citada al segle XIV. Es creu que en els seus inicis simbolitzava la justícia, i que més tard va passar a representar l’evangelista Sant Joan, amb un colom viu al bec que al·ludiria a l’Esperit Sant. També s’ha especulat que fos l’emblema de les armes de la Casa d’Àustria, o bé que simbolitzés la Casa d’Aragó. Llavors, d’Àliga, només en podien tenir les ciutats. Revestida d’una dignitat majestuosa, era considerat l’entremès més valuós de tots els que participaven en la processó del Corpus i gaudia de certs privilegis, com el d’ocupar un lloc d’honor molt a prop de la custòdia i el d’entrar dins l’església.

L’Àliga de Sitges desfila entre les colles del ball de Diables i darrere del Drac.

Els seus portants i timbalers van uniformats amb una samarreta que els identifica com a colla i amb els tradicionals pantalons de xarpellera, cenyits amb una faixa i decorats com els dels diables però amb elements decoratius al·lusius a la bèstia.

Des de la seva aparició, les evolucions de l’Àliga van acompanyades d’una tonada de timbals composta expressament per a aquest element. Posteriorment, la bèstia ha anat incorporant altres tocs.