BALL DE PASTORETS
RECORREGUT HISTÒRIC
El ball de Pastorets és una dels manifestacions folklòriques sitgetanes més antigues: el trobem documentat des de la festivitat del Vinyet de 1853, tot i que segurament la seva presència a la vila es remunti a força anys abans. Després d’un seguit de referències esparses, és a partir de 1890 que es pot afirmar que el ball de Pastorets ha participat, amb una extraordinària regularitat, a la nostra Festa Major. De fet, només ha deixat de sortir en les comptades excepcions que van impedir la celebració global de la Festa. Actualment, la colla que representa el ball forma part de l’Agrupació de Balls Populars, i va ser creada l’any 1978.
TIPOLOGIA I SIMBOLISME
El ball de Pastorets, que es troba estès per diverses poblacions del gran Penedès i el Tarragonès, està considerat un ball de bastons de “pal llarg” amb parlaments. La referència més antiga ens el situa a Tarragona al segle XVII.
Hi ha folkloristes que atorguen als Pastorets un origen basat en antics rituals agrícoles. En aquest sentit, l’enlairament del Rabadà damunt la bóta o la percussió dels pals a terra entroncarien amb cerimònies de celebració de la vitalitat de la vegetació i amb la invocació de la fertilitat del sòl. D’altres teories li suposen un origen guerrer o bé un de religiós.
COMPONENTS, VESTUARI, COREOGRAFIA I VERSOS
A Sitges, el ball es compon de set Pastorets, un Rabadà, que és el component més jove, i un Majoral, que acostuma a ser el més gran. Actualment, l’edat dels seus components va dels dotze fins als vint-i-cinc anys.
El vestuari del ball intenta reproduir, de forma estilitzada, el dels pastors autèntics. Duen armilla, un barret menut creuat damunt l’espatlla i un sarró ribetejat d’on pengen dues carbassetes. Cada pastoret du un pal de magraner, gens recte, i una bassetja, que es fa espetegar durant els parlaments.
El Ball de Pastorets conserva molts vincles amb el de Cercolets: tenen una estructura coreogràfica semblant -munten la bóta, fan els ponts- i tenen el mateix nombre de components.
A Sitges, la tonada del ball es toca amb flabiol i sac de gemecs i consta de dos motius: la passada i els exercicis.
Durant els parlaments del ball, els nou balladors reciten versos que evoquen la vida dels pastors. A Sitges s’han conservat dues versions totalment diferents dels versos del Ball de Pastorets. La més antiga, que és la que avui es recita, es podria remuntar a mitjan del segle XIX i és d’origen i autor desconeguts.
DADES GENERALS
- Nom principal: Ball de Pastorets de Sitges
- Responsable: Agrupació de Balls Populars de Sitges
- Primera referència a Sitges: 1853
LLISTA DE WEBS DE L'ELEMENT
BIBLIOGRAFIA
- Cercolets, pastorets i altres… Sitges: Escola de Grallers de Sitges, 1982. (Quadern núm. 3).
- FORNS i FUSTÉ, Miquel. Actes oficials, fets i anècdotes de la Festa Major de Sitges (1853-1996). Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 1999 (Estudis sitgetans núm. 27). Premi Folklore de Sitges 1997.
- Sitges L’encant de la tradició. Coordinat per Jofre Vilà i Soler. Sitges: Ajuntament de Sitges, 2001.
- 30 anys de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges (DVD). Sitges: ABPS, 2008.
Per a més informació podeu consultar l’apartat Bibliografia on trobareu referenciades totes les publicacions, fotografies, materials audiovisuals i fons documentals més rellevants sobre la Festa Major de Sitges.
Imatge de capçalera: ©Arxiu Josep Maria Alegre. Tots els drets reservats
Imatge galeria històrica: ©Col·lecció de l’Abans, Tots els drets reservats
Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació sense l’autorització expressa del seu autor/a.