LA MÚSICA I ELS MÚSICS POPULARS
Els instruments populars que requereix la particularitat del folklore sitgetà són la gralla, el tabal, el sac de gemecs i el flabiol. Tot i que, amb seguretat, la música popular que acompanya els actes de Festa Major ja sonava pels carrers de Sitges a les albors del segle XVIII, les primeres dades documentals que fan referència concreta a algun sonador ens transporten a mitjan segle XIX. En aquest temps es féu cèlebre a la vila el flabiolaire Josep Duran i Soldevila. Pel que fa a la gralla, la primera colla de grallers sitgetans de la qual se’n té constància fou la dels Antonets (1885-1920).
La gralla, provinent de països aràbics i asiàtics, es consolidà com a instrument festiu idoni en el medi rural d’alguns punts de la Catalunya Nova, principalment a la zona formada per les comarques del Camp de Tarragona, el Penedès, el Tarragonès i el Garraf. L’època més esplendorosa d’aquest instrument la podem datar entre 1875 i 1915. A partir de llavors, però, la popularitat i l’ús de la gralla començà a minvar fins a estrats baixíssims. Entre els anys quaranta i cinquanta del segle XX, en plena postguerra, el llegat musical graller ja amenaçava de perdre’s definitivament. En aquest punt resultà crucial i de vital importància la iniciativa sitgetana -encapçalada per Manuel Sabater, president de la Comissió de Festes- de fundar, l’any 1952, l’Escola de Grallers de Sitges, capdavantera al país. Aquesta empresa representà el primer pas seriós per a la recuperació de la gralla a Catalunya.
El revulsiu que suposà la creació de l’antiga Escola visqué una important revifada a principis de 1970, amb la fundació de la nova Escola de Grallers i, subsegüentment, amb l’increment en el nombre de colles sitgetanes arran, sobretot, de la tasca pedagògica que exercien -i exerceixen- un nodrit col·lectiu de músics i grallers de la vila. Des de llavors, Sitges s’ha mantingut com un dels focus de més vitalitat d’aquest instrument.
Avui, Sitges compta amb dues colles de grallers de llarga tradició i trajectòria: l’Escola de Grallers de Sitges, fundada el 1971 per Blai Fontanals, i la Colla Marcets, iniciada per Josep Marcet, hereves, ambdues, de l’antiga Escola i del mestratge de grallers com Guillem Alemany i Joan Montaner. A aquestes dues entitats se’ls han afegit, darrerament, colles de nova formació: els Grallers Maricel i els Grallers La Sitja. La vila també té una banda pròpia -l’Agrupació Musical Suburband del Retiro-, dues cobles –la Sitgetana, amb 50 anys de trajectòria, i la Maricel- i diversos músics integrants de formacions de sacs de gemecs.
BIBLIOGRAFIA
Per a una informació més detallada i extensa sobre la història general de la Festa Major de Sitges, consulteu principalment els següents estudis monogràfics:
- DIVERSOS AUTORS. Sitges l’encant de la tradició. Coordinació Jofre Vilà. Sitges: Ajuntament de Sitges. 2001.
- FONTANALS I ARGENTER, Blai. Nosaltres, els grallers. [amb recerques de: Xavier Bayer i Gonzàlez, Joan Cuscó i Clarasó, Xavier Orriols i Sendra]. Sitges: Escola de Grallers de Sitges, 1996.
Per a més informació podeu consultar l’apartat Bibliografia on trobareu referenciades totes les publicacions, fotografies, materials audiovisuals i fons documentals més rellevants sobre la Festa Major de Sitges.
Imatge de capçalera: ©Ajuntament de Sitges. Tots els drets reservats
Imatge galeria històrica: ©Col·lecció de l’Abans. Tots els drets reservats
Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació sense l’autorització expressa del seu autor/a.