EL CARTELL

Hola!

Soc la Laia Domínguez Paretas, tinc 11 anys i el curs vinent començaré 1r d’ESO a l’Institut Joan Ramon Benaprès.

Soc sitgetana i no em perdo una Festa Major, per això estic molt orgullosa i contenta d’haver guanyat el concurs del cartell de Santa Tecla 2022.

La veritat, no m’ho esperava gens!

M’encanta pintar i dibuixar. I això és genètic, perquè la meva iaia Bel és tota una artista. A les dues ens encanta pintar el mar de Sitges i els llocs més emblemàtics del nostre bonic poble.

Per a mi, que el meu dibuix sigui el cartell de Santa Tecla d’aquest any m’impressiona molt.

Vaig pensar en diversos temes per pintar. Però finalment vaig decidir crear un cartell on estiguessin representats tots els balls de la nostra cercavila. Llavors, per fer la composició del cartell vaig buscar fotografies de tots els balls, i a partir d’aquí em vaig inspirar.

He de dir que he gaudit molt fent-lo. I per això voldria donar les gràcies a totes les persones que m’han animat a participar en la creació del cartell de Santa Tecla.

Sempre podré dir orgullosa que quan era petita el meu dibuix va ser escollit per ser el cartell de la meva estimada Santa Tecla.

No m’ho esperava, sincerament. El dia que la Comissió em va encarregar el meravellós repte i honor de fer el cartell, va ser una sorpresa increïble (i molt ben preparada, perquè aquesta Comissió és plena de talent). Com amb alguna mena d’alquímia, tot l’immens respecte i amor que sento per la Festa Major es va convertir en llàgrimes intensíssimes i sentides. Després, quan vaig arribar a casa, ho vaig veure molt clar. Em va venir al cap un dels meus assessors estimats, un gran lloro del Retiro que, per desgràcia, he perdut. I una frase: “Va arribar per mar”–que tots sabem que és el 22.

Les llegendes són pur romanticisme, són tradició. Són cultura i identitat. Permetin-me que em quedi amb les llegendes. Les llegendes fan amor i l’amor fa poble. I el poble fa Festa Major per ser això –justament– poble. “Va arribar per mar” forma part del vocabulari sitgetà i ens emociona a tots. Quan sentim aquesta frase, en el fons de les nostres retines apareix la imatge de la nostra Fera foguera arribant a la vila, creuant l’horitzó. Ho vaig veure clar. En aquest cartell i en aquesta obra hi poden veure una forma nostra i que estimem, la forma d’una de les dues feres fogueres del bestiari català més maques que hi ha. (L’altre també és d’aquí. Què hem de fer?)

Durant dos anys, la pandèmia ens ha privat de la nostra festa, de les nostres tradicions, de la nostra cultura. També hem perdut éssers estimats, que ja no estan en aquest pla, però que sempre estaran en el nostre pensament abans de l’Entrada de Gralles… És per tot això que aquest any hem de celebrar més que mai la Festa Major. És el moment d’abraçar, el moment de perdonar, el moment de ser un poble. És el moment de viure intensament una emoció que es desborda en les nostres tradicions i els nostres balls.

En aquest cartell, potser veuran només una forma –el Drac que tots estimem i que aquest any celebra 100 anys– però en realitat hi són també tots els colors. De tots els balls. De totes les tradicions. De tota la gent del poble de Sitges que, quan celebrem i anem junts, som veritablement un poble meravellós. Hi ha tots els somriures del poble, de totes les sitgetanes i els sitgetans, que ara, per fi, podem celebrar com cal una Festa Major que ens hem guanyat i que ens ha d’unir. Una Festa Major que hem de viure amb seny i amb molt d’amor, que és el que som. Energia. AMORE. Som foc. Som passió. Som la Festa Major. Som Sitges.

Oh, gloriós Sant Bartomeu, que de Sitges n’ets patró, visca la Festa Major!

Visca Sitges i visca l’art!