La ressenya més antiga de la relació d’actes a celebrar durant la Festa Major sitgetana de la qual se’n té notícia data de 1843 i fou publicada al “Diario de Barcelona” (veure el document). En aquest document hi destaca, dins una gran varietat d’actes, el primer esment de la presència de gegants i balls populars amb motiu de la festa patronal de Sant Bartomeu. La següent ressenya cronològica coneguda dels actes programats per la Festa fou publicada el 23 d’agost de 1850 al “Diario de Villanueva” (veure el document). El 1853 i en ambdós periòdics citats, ja aparegué una gairebé completa relació dels actes a celebrar al llarg de l’esdeveniment. En aquestes ressenyes ja s’hi detallen els balls populars que participaven en la celebració de la vigília i la diada de Sant Bartomeu (veure els documents).

És remarcable el fet que l’any 1843 la Festa ja comptava, com a mínim, amb els principals actes que vertebren, encara avui, la celebració de la vigília i el dia dels patrons: castell de foc, cercaviles amb balls populars, ofici, processó i revetlla. Segons les dades escrites de les quals es disposa, i comptant des de 1843 fins a l’actualitat, d’entre tots els actes que actualment conformen la Festa Major de Sant Bartomeu de Sitges, els de presència més continuada en el temps són, en aquest ordre (per força, aproximat): el Castell de foc, l’Ofici de Sant Bartomeu, la Processó de Sant Bartomeu, la Sortida d’Ofici, la Revetlla de la diada del patró, l’Inici a les 14 h de la vigília, la Matinal, la Processó Cívica, els concerts a les entitats, la Revetlla de la vigília, l’Entrada del Sant i l’Entrada de Grallers. Si tenim en compte, però, les dades, més esparses, anteriors a 1843, l’Ofici de Sant Bartomeu esdevé, d’entre els que perviuen, l’acte que més referències documentals acumula.

Cal tenir en compte, però, que en temps remot, a Sitges, la celebració de Santa Tecla devia ser l’única, i els seus actes eren originals. Posteriorment, amb l’establiment del copatronatge amb Sant Bartomeu, aquesta unicitat es duplicà, fins que la festivitat de l’apòstol capitalitzà, ja ben entrat el segle XIX, totes les celebracions populars i cíviques. A partir d’aleshores, totes les accions de recuperació de la Festa de Santa Tecla a partir, sobretot, de 1948, anaren a remolc de la Festa Major del compatró i, per tant, n’imitaren el programa d’actes. Malgrat això, no es descarta que tots aquests actes fossin propis de Santa Tecla, i que per Sant Bartomeu, d’introducció més tardana, el que es fes fos una reproducció de la festa original en honor a la patrona primitiva.

El primer programa de mà de la Festa del qual se’n té notícia data de 1866 (veure el document). Actualment, uns quinze dies abans de la diada del patró, la Comissió presenta l’edició del programa i el cartell de Festa Major, que sovint inclou els actes que se celebraran, un mes després, en honor a Santa Tecla. La publicació, profusament il·lustrada, inclou salutacions, articles de recerca i d’opinió sobre la Festa, els actes programats, i diverses col·laboracions artístiques. Les principals són el disseny del cartell anunciador de la Festa i una o diverses creacions poètiques o literàries en honor al patró i/o als elements folklòrics i tradicionals, obra d’artistes i d’escriptors sitgetans o estretament vinculats a la vila (d’entre els quals, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, Lola Anglada, Agustí Albors, Pere Stämpfli, Rosselló, Trinitat Catassús, Salvador Soler i Forment, Ramon Planes, David Jou…).