Al segle XVI es constituí a Sitges la Confraria sota la invocació dels seus sants patrons, amb la qual cosa les festivitats adquiriren una extraordinària dimensió popular i comunitària, fins al punt de ser qualificades de grans o majors per raó del lloc principal que arribaren a ocupar en la vida del poble. El primer testimoni a través del qual hi ha notícies certes d’aquesta institució no és datat fins l’any 1595 (veure el document). Gairebé un segle més tard, el 1691, es constata la celebració a la vila d’unes festes extraordinàries arran de l’atorgament a la Confraria d’un jubileu. A partir de 1780 la Confraria conegué una època d’aparent prosperitat econòmica, la qual contribuí a donar més lluentor als actes organitzats amb motiu de les festes patronals, tant pel que fa a l’aspecte religiós com al laic.

Amb tot, la Confraria experimentà una forta davallada a les darreries del segle XVIII, arran de la qual el Comú es veié en l’obligació de sufragar part de les seves despeses amb una aportació anual. Aquesta subvenció desembocà en un increment de la intervenció municipal en els afers de la Confraria, fins a arribar al punt que el comú n’esdevingué administrador a inici del segle XIX. En aquest sentit, ha quedat precisat que el Comú ja era administrador d’aquesta pia entitat el 21 d’abril de 1835. La Confraria es dissolgué vers l’any 1836 a causa de la desamortització dels béns eclesiàstics i l’abolició dels gremis. Arran d’aquests fets, el Comú es veié en l’obligació d’assumir la plena responsabilitat de l’organització de la celebració de les diades dels sants patrons, per a la qual cosa instituí la figura dels administradors municipals i, més tard, la d’una comissió amb participació d’entitats privades i de particulars.

A partir de l’any 1839 es comença a disposar, d’entre la documentació municipal, de les primeres referències sobre els ingressos, les despeses i els actes de la Festa (veure el document). A l’any 1841 hi ha constància de la designació d’un criat municipal perquè tingués a cura seva tot allò relacionat amb els sants tutelars de la vila (veure el document), i de la determinació per part del municipi d’encarregar als síndics la tasca de buscar dos individus per a exercir d’administradors a la processó i a l’ofici, i la de nomenar els qui havien d’anar al llevant de taula i a dur el tàlem. A l’any 1848 els organitzadors ja enviaren invitacions impreses per tal d’assolir una significativa assistència a la processó del sant (veure el document).

L’any 1869 l’organització de la Festa fou atorgada a una comissió de veïns, una composició que s’anà repetint amb assiduïtat: l’any 1893 es creà la primera Comisión oficial de festejos, integrada per particulars aliens al consistori (veure el document). El 1910, en un intent de donar un nou impuls a les festes locals, es creà la Comisión mixta de festejos y atracción de forasteros, i entre els anys 20 i 30 es delegà, malgrat certes interrupcions, l’organització de la Festa a l’associació d’atracció de forasters. A partir de 1931, es crea la figura del president de la comissió. Passat el trasbals de la guerra civil del 1936-39, la corporació municipal reassumí la tasca d’organització dels actes cívics de la Festa mitjançant la creació d’una Comissió de Festes. El 1979 es constituí el Patronat Municipal de Festes, amb les respectives comissions per a cadascuna d’elles.

En l’actualitat, el màxim organisme responsable de l’organització de les Festes Majors de Sitges és la Comissió Municipal de Sant Bartomeu i Santa Tecla, que actua per delegació de l’Ajuntament de la vila i és nomenada pel Ple de la Corporació. El seu funcionament i les seves competències són regulades pel Protocol de la Festa, la darrera modificació del qual fou aprovada pel Ple municipal en data 31 de maig de 2010. El/la president/a de la Comissió és nomenat per l’Ajuntament i és el responsable de triar, d’entre els grups i colles que participen en la festa o d’entre persones que hi estiguin vinculades, els vocals. Com a mínim, la Comissió compta amb dos representants de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, un representant de les colles de foc i tres representants de la resta de balls populars i entitats participants. La parròquia, per la seva banda, nomena una persona per tal de fer d’enllaç amb la Comissió. També en formen part dos representants de l’Ajuntament per tal de donar suport tècnic, logístic i econòmic a l’organització. Aquesta Comissió treballa de forma coordinada amb la Regidoria de Tradicions i Festes, la parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla i les entitats i associacions coorganitzadores de diversos actes de la Festa.

Pel que fa a la vessant eclesiàstica, el buit deixat per la Confraria el suplí la Germandat de Sant Bartomeu, fundada el 1853, i que comptava entre llurs obligacions l’assistència a la processó del seu sant tutelar. De manera anàloga, el 1863 es fundà la Germandat de Santa Tecla. La de Sant Bartomeu construí, el 1854, un penó amb la imatge brodada de l’apòstol màrtir, que era dut pel pendonista nomenat per la junta directiva de l’entitat. La de Santa Tecla confeccionà el seu penó l’any 1866. Les dificultats econòmiques provocaren la liquidació de la Germandat de Sant Bartomeu vers l’any 1919. La de Santa Tecla es mantingué activa fins al 1962. Malgrat l’existència d’aquestes associacions, la gestió dels actes religiosos fou transferida per part del Comú a la Junta d’Obra de la Parròquia l’any 1860 (veure el document). En els darrers temps, aquestes funcions han estat delegades en el consell parroquial.

Amb la voluntat de preservar i revaloritzar el patrimoni de la Festa Major, L’Ajuntament de Sitges, mitjançant la regidoria de Tradicions i Festes, redactà, el passat 2014, el Reglament del Consell del Patrimoni Festiu de Festa Major de Sitges. El document fou aprovat, de forma inicial, durant Ple que la Corporació celebrà el 18 de desembre de 2014. I de forma definitiva, en el Ple de 18 de maig de 2015. El Consell del Patrimoni Festiu de Sitges és un òrgan de participació ciutadana de l’Ajuntament de la vila, en el qual hi són representats tots els agents implicats en la Festa, i ha estat creat per assessorar la Corporació, formular propostes i suggeriments, adoptar acords i executar-los en les matèries relacionades amb el Patrimoni de Festa Major de la vila.