El dia 24 d’agost els sitgetans celebrem la Festa Major en honor a Sant Bartomeu, i el dia 23 de setembre ho fem en honor a Santa Tecla, compatrons de la vila i de la Parròquia de Sitges des de l’edat mitjana. Són, ambdues, les festes més importants i significades dels sitgetans. I la realitat de la seva proximitat en el calendari propicia que la vila visqui i, en efecte, organitzi un sol període festamajorenc que integra les dues celebracions.

Fer Festa és submergir-se en la tradició i retornar als rituals que ens afaiçonen el caràcter. És celebrar la memòria i enfortir els vincles amb el lloc i amb la gent que ens ha fet créixer. I és, sobretot, inundar de passió i de sentiment dut als extrems tota aquesta torrentada de vivències. Per als sitgetans, la Festa Major tensa l’arc del dia a dia i ens expulsa dels escenaris del costum. Llavors, com instal·lats en un univers paral·lel, ens renova amb les noves lleis de l’emoció, amb la gravetat d’una pau insòlita, i amb el ritme frenètic d’una manera nova d’entendre i d’esprémer el pas del temps.

L’organització de les festes majors de Sitges la du a terme la Comissió Municipal de Sant Bartomeu i Santa Tecla, que actua per delegació de l’Ajuntament de la vila. La Comissió treballa de forma coordinada amb la Regidoria de Tradicions i Festes, la parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, els participants dels balls i els entremesos, i totes les entitats i associacions coorganitzadores de diversos actes de la Festa. Perquè és el poble sencer, integrador i alhora fidel a la seva idiosincràsia, qui batega, al darrer tombant de l’estiu, en colors de festa sobre el blanc de la seva llum. Qui bull, qui es reinventa. Qui es reuneix en el gest i en les paraules que el defineixen. Qui s’agita i es prepara, puntualment cada agost, per a l’expansió. L’univers també va començar així: en una cruïlla atapeïda, les coses esperaven el temps de l’esclat per ordenar-se i formar la meravella.