POEMA A LA BANDERA

«El que crec que no es veu de la Festa Major, i que existeix, és la minuciositat a l’hora de fer les coses. El detall que posava la meva àvia, a qui he dedicat el poema, quan cosia. És la Comissió que tria els carrers per on passem, que mira que els grallers puguin tocar i no siguin molestats a la Ballada Final, que hi hagi respecte per tothom, que hi hagi inclusió, que els balls puguin ballar, que hi hagi unes persones que escombren les carretilles perquè els bastoners no ensopeguin. Tot això que no es veu i que hi és. Aquells punts d’aigua, aquelles abraçades enmig del carrer Sant Francesc a l’entrada de Grallers, aquelles llàgrimes d’aquell que està pensant en la persona que ja no hi és, la persona que neteja el timbal abans de sortir perquè estigui ben lluent, el que cus les espardenyes, les mares i les àvies que planxen camises…».

Seguiu la Festa a les xarxes socials: