El dia 24 d’agost Sitges celebra la Festa Major en honor a l’apòstol Sant Bartomeu, i el dia 23 de setembre ho fa en honor a la verge i protomàrtir Santa Tecla. L’origen de les Festes rau en el patronatge del poble i en la titularitat de la parròquia de la vila, que són compartits per ambdós compatrons d’ençà del segle XVI. Des de principis del segle XII, però, i fins a finals del XV, el patronatge de Sitges i del seu temple correspongué només a Santa Tecla.

La primitiva església de Sitges fou construïda al mateix temps, o poc després, que el castell de la vila, que consta que ja existia el 1041. El primer patronatge conegut d’aquest temple, adscrit llavors a l’arquebisbat tarragoní, data de 1135 i correspon a la figura de Santa Tecla, patrona principal de la jurisdicció eclesiàstica a la qual pertanyia l’església sitgetana. Una titularitat única que subsistí fins les darreries del segle XV, quan s’estengué a la vila la devoció i la introducció del culte a Sant Bartomeu. Aquest nou paradigma propicià el fet que l’apòstol comencés a compartir, d’ençà del segle XVI, el patronatge de l’església amb la primera santa titular sitgetana, una realitat que encara avui perviu.

El motiu d’aquesta incorporació vingué motivat, segons s’especula, arran del canvi d’adscripció de la parròquia de Sitges, que passà de pertànyer a l’arquebisbat de Tarragona per fer-ho al de Barcelona, a qui no deuria complaure que en un poble de la seva jurisdicció es venerés una santa tan lligada al passat de la seva pertinença. Així ho acrediten els documents redactats pel visitador del bisbat de Barcelona, que tot i que en els anys 1517 i 1522 encara esmenten la parròquia sitgetana sota l’advocació única de Santa Tecla, en 1554 i 1562 ja ho fan sota la titularitat de Sant Bartomeu i, finalment i tal vegada per conciliar l’interès polític amb la voluntat popular, a partir de 1574 ho faran sota el copatronatge de Sant Bartomeu i Santa Tecla. I així ho reflecteix, també i plàsticament, el retaule gòtic que Nicolau de Credença pintà el 1499, i on sembla que no s’atorgui cap preeminència d’un sant sobre l’altre, per bé que Sant Bartomeu és situat a l’esquerra de la santa.

La imatge de Sant Bartomeu que es conserva a la parròquia de Sitges és barroca i originària de Campdàsens. Gràcies a la família que la custodiava, fou salvada de la destrucció d’iconografia religiosa de 1936. En canvi, l’antiga imatge de Santa Tecla, que se sap que era de propietat municipal, desaparegué a principis de la gerra civil espanyola. L’any 1948 se n’encarregà una de nova a despeses de l’Ajuntament. Ambdues imatges són dutes en tabernacle durant les processons que la vila celebra en motiu de les diades dels seus patrons. L’actual Bandera de Sant Bartomeu fou beneïda l’any 1958 i substitueix l’antic penó, que es conserva al museu parroquial. El 1951 fou confeccionat el nou penó de Santa Tecla, ja que l’anterior havia estat destruït el 1936. Tant la Bandera com el Penó dels patrons són duts en processó pels Pendonistes i els i les Cordonistes de les Festes Majors.

En acabar els Oficis dels dies de Sant Bartomeu i Santa Tecla, els fidels canten els goigs als patrons i veneren la relíquia. Tot i que a Sitges hom té notícies dels cants dels goigs a començaments del segle XVIII, aquests no són particularment constatats fins a l’any 1803. Malgrat això, aquesta tradició es perdé durant molt de temps, fins que el rector mossèn Ramon Godayol exhumà, el 1924, un quadern on hi havia copiades les seves lletres. Com que les músiques s’havien perdut, en reprendre, per una banda, el cant dels goigs a Sant Bartomeu, fou encomanada al compositor Josep Sancho i Marraco la nova tonada amb la qual encara avui són cantats. A banda d’aquesta versió, tot sembla indicar que la vila ha cantat, també, altres goigs en honor a l’apòstol. En relació als goigs a Santa Tecla, Ricard Vives i Sabaté n’edità, el 1947, una versió amb una lletra que coincideix pràcticament en la seva totalitat amb la dels exhumats per mossèn Godayol l’any 1924. El 1953, el mateix Vives edità uns nous goig a la patrona amb el text revisat.

El 1796 fou proporcionada a la confraria de Sant Bartomeu i Santa Tecla una relíquia de l’apòstol consistent en la partícula d’un os del sant. A l’any 1814 consta que aquesta relíquia fou conduïda en processó dins un valuós reliquiari d’argent de la mateixa manera que ho era la de la protomàrtir. Ambdues relíquies desaparegueren, però, l’any 1936. El 1943 un particular donà una nova relíquia de Sant Bartomeu, consistent en una altra partícula d’os, la qual és venerada, encara a dia d’avui, en ocasió de la seva festa. No hi ha notícies de l’origen ni tampoc del contingut de l’antiga relíquia de Santa Tecla.