PRIMERES NOTÍCIES DOCUMENTALS DELS BALLS, ENTREMESOS I IMATGERIA FESTIVA SITGETANA

La primera menció, per bé que aïllada, de la participació d’un ball concret en la Festa Major de Sitges correspon a la despesa derivada de la contractació del ball de Malcasats l’any 1826 (veure el document). Se sap, també, que en 1840 es construïren els Gegants Moros antics de la vila (veure el document), els quals se suposa que participaren, a partir de llavors, en els seguicis del sant patró. La següent notícia sobre la Festa, i que ja demostra la presència, en plural, de balls populars i entremesos en la celebració en honor a Sant Bartomeu, data de 1843 (veure el document). El 1847 sabem que s’assajà el ball de Gitanes (veure el document). Pocs anys després, el 1853, es publica a la premsa barcelonina i de Vilanova la primera ressenya on es detallen els balls que participaven en la Festa Major del patró: el de Diables, el de Bastons, el de les Gitanes, el de Cercolets, el de la Moixiganga i el de Sant Bartomeu (veure els documents). Tot i això, la primera menció de la participació d’entremesos folklòrics i balls populars en les processons a Sitges o durant altres festeigs es remunta a 1734, any de la consagració de l’actual temple del santuari del Vinyet, arran de la qual ens consta l’execució de balls fets per gent de fora de la vila (veure el document). En aquesta mateixa línia, la primera descripció genèrica d’una processó sitgetana data de 1814 en ocasió del trasllat de la Mare de Déu del Vinyet des de la parròquia fins a la seva ermita (veure el document). En aquesta s’hi detalla la presència dels gegants, la tarasca (o drac) i els balls tot encapçalant el seguici processional i precedint el component religiós de la comitiva, un ordre del tot genuí que a Sitges segueix mantenint-se malgrat diferir del de la majoria de poblacions. Tot i aquestes dades, però, se suposa que la presència de balls i entremesos amb motiu de les festes patronals –veritablement principals eclesiàsticament i social- es remunta a força anys abans.

L’estudi, tot abraçant el període comprès entre l’any 1853 i els nostres dies, de la presència dins la Festa dels balls, imatgeria i entremesos que actualment participen en les cercaviles i processons sitgetanes ens demostra que els elements amb més continuïtat i tradició a la vila són els Gegants, el Ball de Diables i el Ball de Bastons, seguits de prop pels balls de Cercolets, Pastorets i la Moixiganga. A poca distància en el nombre de ressenyes i en el d’anys de presència dins la Festa hi trobem el Ball de Cabeçuts, el Drac i el Ball de Gitanes. Els balls de Panderetes i de Cintes, els Castells i l’Àliga són els elements de més recent incorporació, tot i que ja compten, a dia d’avui, amb una trentena d’anys d’història.

A final de la dècada dels 70 del segle XX, la Festa visqué un increment progressiu del nombre de balls participants. Aquest fet coincidí amb la fundació de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, que recuperà o incorporà un seguit d’elements folklòrics al seguici sitgetà (Gegants Moros, Cabeçuts, Pastorets, Cercolets, Gitanes, Panderetes, Cintes, Castells), a l’hora que es feu càrrec d’altres balls dels quals en perillava la seva permanència, com ara la Moixiganga. Aquest fet coincidí, a més, amb la incorporació de la dona en el seguici festiu. L’augment del nombre de balls s’estancà, però, a mitjans dels anys 80. Entre principi d’aquesta dècada i l’actualitat, l’estructura del seguici folklòric i el nombre de colles que executen els balls o duen la imatgeria pràcticament no ha variat, malgrat que el volum de balladors que integren les colles sí que ho hagi fet, i a l’alça.

ELS ELEMENTS DEL SEGUICI FESTIU, AVUI

Actualment (vegeu el Protocol de Festa Major i Santa Tecla), a les cercaviles i processons de les dues Festes Majors de Sitges hi participen -a banda de les autoritats civils i eclesiàstiques i del tabernacle dels sants i la Bandera o el Penó, si correspon- un total de tres parelles de Gegants (Gegants Nous de la Vila, Gegants Moros ABPS i Gegants Americanos), un ball de Cabeçuts (ABPS), tres colles del ball de Diables amb parlaments (Colla Vella, Colla Jove i Colla ABPS) acompanyats per tres colles de timbalers, dues bèsties de foc (el Drac, o Fera Foguera, i l’Àliga) amb els seus respectius timbalers, quatre colles del ball de Bastons (Colla Vella, Colla Mitjana, Colla Jove, Colla Noies), dues colles del ball de Gitanes amb parlaments (Colla de l’Ajuntament i Colla ABPS), un ball de Cercolets amb parlaments (ABPS), un ball de Pastorets amb parlaments (ABPS), un ball de Panderetes (ABPS), un ball de Cintes (ABPS) i el ball de la Moixiganga (ABPS). De nou d’aquests balls se’n responsabilitza l’Agrupació de Balls Populars de Sitges (ABPS), entitat fundada l’any 1978 i degana de les Agrupacions de Balls Populars del territori. La vila també té, des de 1993, una colla local de castellers, la Colla Jove de Castellers de Sitges, hereva dels desapareguts Castellers de Sitges. Quant a músics populars, Sitges compta amb dues colles de grallers de llarga tradició i trajectòria -l’Escola de Grallers de Sitges, fundada l’any 1971 i la Colla Marcets, hereves de l’antiga Escola de Grallers fundada el 1952 per iniciativa municipal-, a les quals se’ls han afegit, darrerament, colles de nova formació, una banda pròpia -l’Agrupació Musical Suburband del Retiro, fundada l’any 2003-, dues cobles –la Cobla Sitgetana, amb 50 anys de trajectòria, i la Cobla Maricel- i diversos músics integrants de formacions de sacs de gemecs. Aquesta participació suposa, aproximadament, una mobilització –dins, només, dels cercaviles- d’uns vuit-cents ciutadans de la vila.

TIPOLOGIA, VESTUARI I UTILLATGE DELS BALLS

En l’execució i les coreografies d’un nombre important dels balls populars sitgetans s’hi pot reconèixer -amb salts, trenats i cops que semblen evolucions de conjurs creats per invocar el vigor del cicle vital de la vegetació-, l’adopció de rituals agraris propis dels pobles mediterranis que depenien primordialment del conreu de la terra. Aquesta característica no és pas pròpia de Sitges, sinó que s’estén per tot l’àmbit comarcal del gran Penedès i el camp de Tarragona, que és el que configura l’entorn natural del nostre folklore. Aquest lligam, que d’una forma especialment intensa es fa palès entre Sitges i Vilafranca del Penedès, el justifica el fet que la vila exercí de pont i de via natural per al comerç marítim dels habitants del Penedès.

En el vestit típic dels balls penedesencs -que s’estén per tota la Catalunya Nova- s’hi reconeix una semblança amb la indumentària mediterrània, principalment dels camperols del pròxim orient. També s’hi denoten influències àrabs, com l’ús de la faixa, els turbants i les calces amples, com a resultat de la mescla i assimilació de cultures que, a través de diverses onades de contactes comercials o guerrers entre la costa de l’actual Sitges i les terres interiors, s’establiren a la zona i n’influïren l’esdevenir cultural. S’hi observa, també, un clar predomini del color blanc, al qual se li ha atorgat un sentit de puresa que es remunta a la figura dels sacerdots de l’antiguitat, i també del blau i el vermell. El blanc, que era difícil d’aconseguir i encara més de mantenir, conferia, a qui el duia, un sentit de dignitat. Altres elements típics del vestuari dels balls populars sitgetans són la faldilleta vermella ribetejada amb dues vetes blanques –que recorden una part del vestit guerrer dels legionaris d’Esparta i Roma-, els camalls amb picarols –ja usats en antigues tribus europees i del Pacífic, i als quals la creença popular atribueix el do d’allunyar qualsevol malefici- i els barrets de palla de mitja copa folrats amb tarlatana i ornamentats, com les armilles d’alguns dels balls, amb flors de veta de diversos colors. Algun dels balls vesteixen complements i elements d’atrezzo propis, com és el cas dels Pastorets, que duen samarres amb carbassetes, o el de les Gitanes, que vesteixen faldilles llargues i ballen amb un barret amb forma de mitra. El calçat tradicional dels balls són les espardenyes, majoritàriament de vetes vermelles i blaves.

Per la seva banda, el ball de Diables vesteix de forma diferenciada a resultes, sobretot, de la component pirotècnica de l’element festiu, indissociable de la seva actuació: duen pantalons i casaques de xarpellera –o de lona, a voltes, en el cas dels personatges principals-, pintats amb sanefes i al·legories infernals. Les casaques dels diables duen caputxa amb unes banyes. La diablessa vesteix faldilleta blava, i Sant Miquel i l’àngel del ball, túnica cenyida.

Els components dels balls populars duen, també, diversos elements d’utillatge que o bé s’usen durant l’execució de les seves evolucions coreogràfiques, o bé acompanyen els recitats dels seus parlaments. En són un exemple les masses i els ceptrots del ball de Diables, els bastons, els pals llargs i les bassetges dels Pastorets, els cèrcols enflocats de tarlatana dels Cercolets, l’espasa foguejada dels angelets, les castanyoles i el pal amb cintes de les Gitanes, les cintes de les Cintes, els panderos de les Panderetes, les atxes envetades de la Moixiganga…

BALLS I REPRESENTACIONS DESAPAREGUDES

La història de la Festa compta també amb l’existència efímera de diversos balls que actualment han deixat de formar part del seguici sitgetà. Es tracta, bàsicament, de balls parlats o teatre de plaça, tan populars durant els segles XVIII i XIX. A Sitges se’n té constància de l’existència des de 1851. Els que s’han representat en més ocasions són el de Malcasats, el de Les Criades, el d’en Serrallonga i el de Sant Bartomeu. El de Les Criades fou recuperat per La Bufa Seca durant els anys 2002-2007, i el de Sant Bartomeu es representà l’any 1990 a càrrec del grup A Tenti Potenti. Actualment no se’n representa cap de forma assídua.

El 1974 es creà la Colla de Falcons de Sitges, que es mantingué activa fins a finals de la dècada dels vuitanta. El 1989 se’n formà una de nova, pertanyent a l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, però tingué una existència fugaç.