Els Gegants Vells de la Vila s’estrenaren l’any 1897, quan els antics Gegants Moros de Sitges encara participaven en les cercaviles i les processons sitgetanes. De vetllar per la seva construcció se n’encarregà una comissió femenina, que fou qui trià l’equip d’artistes responsables. El projecte es materialitzà als tallers El Ingenio a partir d’uns figurins del dibuixant Luís Labarta. El Gegant encarna la figura de Jaume I i la Geganta, la d’una dama de l’època. Cap a 1920 foren restaurats i se’ls confeccionà un vestit nou, i a l’any 1955, arran de la iniciativa de Samuel Barrachina, canviaren d’aspecte. Llavors, el responsable del disseny fou l’artista sitgetà Artur Carbonell, que projectà un nou vestuari inspirat en la indumentària del segle XV.

A mitjans de la dècada de 1970, els Gegants Vells començaren a acusar el pas del temps i Frederic Montornés adoptà la mesura de construir-ne una rèplica amb menys pes. La reproducció es féu a El Ingenio, tot prenent com a model i motlle els bustos dels mateixos Gegants Vells. L’estil dels vestits dels nous Gegants seguí l’estètica d’Artur Carbonell, però amb variacions centrades en els colors. La seva presentació tingué lloc per Corpus de 1975. Amb la construcció dels Gegants Nous, els Vells quedaren en desús fins a la seva recuperació a principis dels 80.

Els Gegants Nous de la Vila participen ininterrompudament en la Festa Major des de 1975. Actualment, els Vells només surten per Corpus i en ocasions excepcionals. El 1997 celebraren els seu centenari i foren objecte d’una profunda remodelació a càrrec de Josep Pascual. També se’ls confeccionaren uns vestits nous seguint el disseny original d’Artur Carbonell.

A Catalunya començaren a sortir gegants a les processons religioses del segle XIV, i se’n té constància des de la processó de Corpus de Barcelona d’aquell segle. Sobre el seu origen se n’han bastit diverses teories, i potser la més acceptada és la que ens situa els inicis d’aquests elements en unes figures que representaven el gegant Goliat i el popular Sant Cristòfor, de proporcions físiques extraordinàries. Dins els simbolismes de la processó del Corpus, el gegant Goliat representava l’Antic Testament i la llei jueva, i el gegant Sant Cristòfor el Nou Testament i la llei cristiana. Una altra teoria ens situa l’origen dels gegants en uns ninots de fusta construïts pels celtes per tal d’atribuir poders fertilitzants als seus déus. Finalment, també es postula que els gegants fossin materialitzacions d’idolatries o la representació dels guerrers vençuts pels cristians. Amb el pas del temps, la forma dels gegants va anar evolucionant i es diversificaren en dos sexes: el gegant i la geganta.

Els Gegants Nous de la Vila obren, amb les altres dues parelles de gegants sitgetans, les cercaviles i processons de Festa Major. Tant el Gegant com la Geganta fan uns 4,55 metres d’alçada i uns 80 quilos de pes. A la Geganta se l’ha anomenat Maria Rosa, Montserrat i Tecla i el Gegant ha alternat els noms de Jordi i Bartomeu.

A Sitges, les músiques dels gegants es toquen amb gralla. El repertori inclou una gran varietat de peces, algunes de llarga tradició i d’altres que s’han anat han incorporant més recentment, compostes o arranjades, tot sovint, per músics de la vila.

La colla de geganters vesteix pantaló i polo blancs i faixa negra. Al polo hi duen brodat l’escut de la colla.