Actualment, a les cercaviles i processons de les dues Festes Majors de Sitges hi participen tres parelles de Gegants (els de la Vila, els Moros i els Americanos), un ball de Cabeçuts, dues bèsties de foc (el Drac i l’Àliga), tres colles del ball de Diables (la Colla Vella, la Jove i la de l’Agrupació) acompanyats per colles de timbalers, quatre colles del ball de Bastons (la Vella, la Mitjana, la Jove i la de Noies), dues colles del ball de Gitanes (la de l’Ajuntament i la de l’Agrupació), un ball de Cercolets, un ball de Pastorets, un de Panderetes, un de Cintes, i el ball de la Moixiganga. De nou d’aquests balls se’n responsabilitza l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, degana de les agrupacions de balls del territori. La vila també té una colla local de castellers, la Jove de Castellers de Sitges, hereva dels desapareguts Castellers de Sitges.

Quant als músics populars, Sitges compta amb dues colles de grallers de llarga tradició i trajectòria: l’Escola de Grallers de Sitges, fundada el 1971, i la Colla Marcets, hereves, ambdues, de l’antiga Escola de Grallers creada el 1952. A aquestes dues entitats se’ls han afegit, darrerament, colles de nova formació: els Grallers Maricel i els Grallers La Sitja. La vila també té una banda pròpia -l’Agrupació Musical Suburband del Retiro-, dues cobles –la Sitgetana, amb 50 anys de trajectòria, i la Maricel- i diversos músics integrants de formacions de sacs de gemecs.

Les primeres notícies de la presència de balls populars a la Festa Major de Sitges daten de la primera meitat del segle XIX. El 1853 es publicà la primera ressenya on es detallen els balls que llavors hi participaven: el de Diables, el de Bastons, el de les Gitanes, el de Cercolets, el de la Moixiganga i el de Sant Bartomeu. Tot i això, a Sitges es té notícia de la participació d’entremesos i balls populars en les processons des de força anys abans, arran de dues celebracions dedicades a la Verge del Vinyet: una de 1734 i una de 1814 (veure els documents). Aquestes darreres dades ens duen a concloure que, amb seguretat, la presència de balls i entremesos amb motiu de les festes patronals de la vila –veritablement principals eclesiàsticament i social- es remunta a força anys abans.

L’estudi, tot abraçant el període comprès entre l’any 1853 i els nostres dies, de la presència dins la Festa dels balls, imatgeria i entremesos que actualment participen en les cercaviles i processons sitgetanes, ens demostra que els elements amb més continuïtat i tradició a la vila són els Gegants, el ball de Diables i el ball de Bastons, seguits de prop pels balls de Cercolets, Pastorets i la Moixiganga. A poca distància en el nombre de ressenyes i en el d’anys de presència dins la Festa hi trobem el ball de Cabeçuts, el Drac i el ball de Gitanes. Els balls de Panderetes i de Cintes, els Castells i l’Àliga són els elements de més recent incorporació, tot i que ja compten, a dia d’avui, amb una trentena d’anys d’història.

En l’execució i les coreografies dels balls populars sitgetans s’hi pot reconèixer -amb salts, trenats i cops- l’adopció de rituals agraris que invocaven el vigor del cicle vital de la vegetació. Uns rituals propis dels pobles mediterranis que depenien del conreu de la terra. Aquesta característica no és pròpia només de Sitges, sinó que s’estén per tot el gran Penedès i el camp de Tarragona, que és l’àmbit que configura l’entorn natural del nostre folklore. Aquest lligam, que d’una forma especialment intensa es fa palès entre Sitges i Vilafranca del Penedès, el justifica el fet que la vila exercí de pont i de via natural per al comerç marítim dels habitants del Penedès