El ball de Gitanes de Sitges es troba documentat des de l’any 1847 arran d’una baralla entre dos veïns de la vila que assajaven el ball, i que acabà en judici. La primera notícia de la participació de les Gitanes en el seguici de Festa Major data de 1853. Des de llavors i fins als anys 40 del segle XX, sortí amb regularitat malgrat que la Comissió de Festes el suprimí, l’any 1907, per considerar-lo impropi. En aquells temps, els papers femenins del ball eren assumits per homes disfressats de gitanes. A partir de 1943 l’element va pràcticament desaparèixer fins l’any 1977, quan es recuperà de forma definitiva i amb els personatges femenins representats per dones. L’any 1979, l’Agrupació de Balls Populars de Sitges incorporà al seguici una nova colla del ball. I actualment el representen dues colles.

Les primeres referències històriques sobre aquest ball provenen de la seva participació al seguici de la processó del Corpus de Barcelona al segle XV.

Segons la majoria de folkloristes, el ball de Gitanes amb pal –que és la variant que es balla a Sitges i a la zona del Penedès, el Garraf i el Camp de Tarragona- és una derivació del ball de l’Arbre de Maig. El pal que avui sosté les cintes amb què les balladores l’engalanen tot trenant, simbolitzaria l’arbre al qual anava dedicada una cerimònia de caràcter agrari-floral. La festa consistia en una dansa que festejava l’arbre pel fruit que havia donat, o bé el reverenciava perquè en donés. Hi ha, però, qui veu en les cintes d’aquests balls una relació amb les cordes que penjaven dels sostres dels cups.

El ball de Gitanes de Sitges el formen el Gitano Gros, l’Estaquirot, els Galerons i vuit Gitanes.

A Sitges, la música del ball de Gitanes es toca amb gralla. La partitura i la coreografia consten de tres motius: la passada, el ball de cintes i els galerons. Quan es representa el ball amb parlaments, les passades marquen els canvis d’escena i de personatges. La diferència entre les dues colles que actualment interpreten el ball rau en el modern afegitó, per part de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, de la música de la Bolangera al moment de fer la trenilla.

Els versos del ball de Gitanes de Sitges que avui es reciten s’ajusten a la versió aplegada per Salvador Picas i Fíguls, dipositada a l’Arxiu Històric de Sitges. Aquests parlaments també foren transcrits, amb algunes variants, per Joan Amades i publicats el 1925. En els versos, cada Gitana explica els trets i vicissituds de la seva vida i el Gitano Gros li respon. Quan acaben els parlaments, l’Estaquirot es presenta i ofereix el pal a les Gitanes perquè comencin les evolucions ballades de la representació.