Les celebracions en honor als compatrons sitgetans s’organitzen al voltant d’actes de caire religiós, com els repics de campanes, el solemne Ofici o la processó de Sant Bartomeu i de Santa Tecla, i en actes de vessant folklòrica i popular, com les cercaviles, les processons cíviques, el castell de foc, les revetlles o les representacions dels balls amb parlaments.
En ambdues vessants de la celebració, l’execució dels balls, la representació dels entremesos folklòrics i la sortida de la imatgeria festiva amb els músics populars que acompanyen les autoritats i la imatge dels patrons, conformen un llegat de gran rellevància històrica i antropològica. I tenen, juntament amb els actes que pauten la Festa des de fa segles, un valor patrimonial innegable. Són la màxima expressió de la personalitat de Sitges i dels sitgetans de tots els temps.

A principis del segle XIX la Festa ja comptava amb els principals actes que vertebren, encara avui, la celebració de la vigília i el dia dels patrons. El Castell de foc, les cercaviles amb balls populars, l’Ofici, la Processó i la Revetlla són els que acumulen les referències més antigues. D’altres, com el ritual d’Inici a les dues del migdia de la vigília, la Matinal, la Processó Cívica o l’Entrada de Grallers, són d’incorporació més recent malgrat tenir, pel cap baix, un segle d’història.

El Pregó, que enceta oficialment el període festiu pocs dies abans del 23 d’agost, és un dels actes més moderns de la Festa. Els actes centrals i rituals es concentren en la vigília i en el dia del compatró Sant Bartomeu i, de manera anàloga, en la vigília i el dia de la compatrona Santa Tecla. La tradició marca que la Festa s’acabi, en el primer dels casos, entre el 26 i el 27 d’agost amb la revetlla sardanista de cloenda, celebrada a la platja de Sant Sebastià, i el mateix 23 de setembre en el cas de la segona Festa.