A mig matí de la diada dels patrons se celebra l’Ofici solemne, la Missa en honor i lloança de l’apòstol Sant Bartomeu i de la verge i protomàrtir Santa Tecla, concelebrada i cantada amb l’acompanyament de l’orgue barroc.

L’Ofici es l’acte central de la Festa Major i el més antic i pervivent en el temps. El de Sant Bartomeu es remunta a 1595, any en què consta que es lliurà, per part de la Confraria de Sant Bartomeu i Santa Tecla, quatre sous al rector de Sant Pere de Ribes per pronunciar el panegíric de l’ofici de la diada de l’apòstol. El següent és datat en 1710 i correspon al pagament de la prèdica del dia del patró de mans del clavari de la Universitat de Sitges, que vindria a ser el poder públic d’aleshores. L’Ofici de Santa Tecla consta que ja se celebrava el 1709.

Des de 1995, durant l’ofertori, un ball del seguici sitgetà du, en nom de tot el poble, les ofrenes de l’eucaristia fins a l’altar, i representa una evolució coreogràfica del seu ball.

En acabar la celebració es canten els Goigs a Sant Bartomeu o a Santa Tecla, dels quals se’n té constància des de 1803, i es venera la relíquia.