La nit de la vigília de Sant Bartomeu i de Santa Tecla té lloc, a la plaça del Baluard, la façana de l’església parroquial, les escales de la Punta, la Fragata i els espigons, el Castell de Foc, monumental i apoteòsic.

El primer testimoniatge conegut d’aquests focs data de 1830 i és de caràcter negatiu, ja que es relata la no encesa del Árbol o Castillo de fuego que s’havia preparat. A partir de 1843, però, sembla que ja es feren de manera contínua. El que s’encén per Santa Tecla el trobem documentat a partir de l’any 1954.

El Castell de Foc va seguit, per Sant Bartomeu, de la baixada dels balls i entremesos per les escales de la Punta i la seva desfilada pel passeig de la Ribera. Els Cercolets, els Pastorets i la Moixiganga baixen, amb destresa i desafiant les lleis, un quadre muntat; i les colles de foc ho fan amb l’encesa lluïda d’artefactes pirotècnics. El costum de baixar les escales està documentat a partir de 1944, tot i que l’any 1923 ja s’instaurà el costum, més o menys intermitent, de fer una cercavila després dels Focs.

També en aquest moment té lloc la celebració, al mateix passeig, de la Revetlla de la vigília, instaurada el 1894. Un costum que deriva dels balls de coques vuitcentistes, que a Sitges caigueren en desús a partir de 1836. Actualment, les Revetlles de la vigília compten amb un ball públic a càrrec d’orquestres de renom i amb una audició-ballada de sardanes.

Per Santa Tecla, aquesta revetlla ha pres, darrerament, un format més variable: l’Agrupació de Balls Populars de Sitges hi organitza un ball de gralles i la representació del satíric Ball de Gitanes amb components només masculins.