ELS CABEÇUTS

EL SEGUICI POPULAR DE SITGES

ELS CABEÇUTS

RECORREGUT HISTÒRIC

A Sitges, la primera referència de la presència dels cabeçuts a la Festa Major data de 1897. Durant els inicis del segle XX van sortir de forma intermitent, però a partir de la dècada dels anys 1920 ho van fer de forma assídua. Dels que s’estrenaren en 1922, actualment només se’n conserva un, el d’en Patufet.

Durant la segona meitat del segle XX s’estrenaren diverses fornades de nous cabeçuts. A partir de 1978, l’Agrupació de Balls Populars en construí diverses parelles, i algunes encara es conserven i surten per Festa Major, com ara els Modernistes o el Turistes. L’any 1992 es construïren els cabeçuts d’en Rusiñol i en Morera, i a final dels 90 s’incorporaren els que donà la Colla del Cep.

L’any 2006 l’Agrupació recuperà, i també adquirí a El Ingenio, alguns cabeçuts que feia molts anys que no ballaven, com la Lola o els Flanquejadors. I a partir de 2010 estrenà el projecte de construcció de peces inspirades en personatges sitgetans, com la Cartrona, o en Suàrez.

TIPOLOGIA I SIMBOLISME

Estesos per tota la geografia catalana, els cabeçuts, nans o capgrossos són elements folklòrics que normalment s’agrupen al voltant dels gegants tot formant un mateix entremès. Si els gegants simbolitzen la força i la raó, els cabeçuts són éssers bufs, petits i arrauxats, amb trets burlescos. Es creu que podrien ser producte de l’evolució de rituals precristians, on uns personatges emmascarats rendien culte a la natura i a la fecunditat. Amades en situa l’origen a principis del segle XIX, prenent com a model els antics capgrossos valencians. Però també podrien derivar dels grotescos esparriots, emmascarats que encapçalaven processons i cercaviles en localitats catalanes des de temps més remots.

EL BALL AVUI

A Sitges, els Cabeçuts desfilen i ballen darrere les tres parelles de gegants. En general ho fan sense cap coreografia massa marcada i a ritme de les tonades tradicionals de Festa Major interpretades per una colla de grallers. Tot i això, l’entremès compta amb una música pròpia, encarregada per l’Escola de Grallers de Sitges al compositor Agustí Cohí Grau, i amb una coreografia de plaça.

DADES GENERALS
BIBLIOGRAFIA
  • FONTANALS I COLL, Blai. Recuperació del Ball de Cabeçuts de Sitges (de 1983). Sitges, 2014.
  • Sitges L’encant de la tradició. Coordinat per Jofre Vilà i Soler. Sitges: Ajuntament de Sitges, 2001.
  • El Fogall. Revista de Cultura popular de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. Sitges: ABPS. Núms. 27, 28, 29, 30 (2010-2013).

Per a més informació podeu consultar l’apartat Bibliografia on trobareu referenciades totes les publicacions, fotografies, materials audiovisuals i fons documentals més rellevants sobre la Festa Major de Sitges.

Imatge de capçalera: ©Ajuntament de Sitges. Tots els drets reservats
Imatge galeria històrica: ©Agrupació de Balls Populars de Sitges. Tots els drets reservats
Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació sense l’autorització expressa del seu autor/a.