El ball de Cintes és un dels darrers elements incorporats al seguici popular del folklore sitgetà. Sortí per primer cop l’any 1982 i fou introduït per l’Agrupació de Balls Populars, entitat que encara avui el representa.

Els orígens d’aquest ball es remunten al culte a l’Arbre de Maig i, concretament, al ball de l’Arbre. De fet, el ball de Cintes, el de l’Arbre i el de les Gitanes provenen, segons sembla, d’una mateixa font. Tot i això, també s’ha escrit que aquest ball podria ser una representació estilitzada del treball dels antics trepitjadors de raïm.

El ball de Cintes es considera un tipus de ball de gitanes sense pal. En aquest cas, l’arbre el representa un noi –que rep el nom d’estaquirot o de capità-. Per festejar-lo, les noies el volten amb cintes de colors -que a la nostra vila són blaves i vermelles-. El que es balla a Sitges s’inclou dins la variant estesa a les comarques del Penedès i el Garraf.

El ball de Cintes de Sitges el componen un mínim de vuit noies i un noi. La coreografia consisteix en el trenat de les cintes per part de les balladores, quatre a cada banda, que trenen i destrenen al voltant del braç del noi. A banda, també s’executen altres coreografies que permeten fer passa-carrers.

A Sitges, aquest ball es toca amb gralla. La música que s’interpreta procedeix del Ball de Cintes de les Preses (la Garrotxa).