La primera colla de castellers sitgetana va sortir per la Festa Major de 1971. Abans, totes les que havien actuat a la vila havien estat foranes. La primera notícia documentada d’una actuació de castells a Sitges data de la Festa Major de 1884, quan s’hi contractà la Colla Nova dels Xiquets de Valls.

L’antiga colla de Castellers de Sitges va assolir, entre 1971 i 1986 -any en què va dissoldre’s-, tota la gamma de castells de sis i de set, i va arribar a coronar la torre de set, considerada de la gamma de set i mig.

El 1993, i fruit dels assajos continuats en un taller de castells impulsat l’any 90 per l’Agrupació de Balls Populars, es fundà la Colla Jove de Castellers de Sitges, que es manté en actiu des de la Festa Major d’aquell any. La projecció de la Jove en les primeres temporades fou espectacular. Ben aviat coronà castells de 7, la torre de 7 i el 3de7 aixecat per sota. El 2006 va descarregar el seu primer 4de8.

Malgrat haver participat, en algunes ocasions, a les processons i cercaviles de la Festa, actualment executen els seus castells abans de la Processó Cívica de Sant Bartomeu, durant la Sortida d’Ofici d’ambdues festes patronals, i abans de la processó de Santa Tecla, quan la colla baixa un pilar caminant per les escales de la Punta. Pocs dies després de la Festa Major, al Cap de la Vila i a la plaça de l’Ajuntament s’hi celebren diades on participen, a banda de la Jove de Sitges, colles foranes convidades.

Els castells són les torres humanes que es construeixen des del segle XVIII al Camp de Tarragona i al Penedès. Sitges es troba, per tant, dins del que es denomina zona tradicional castellera. El primer castell documentat és el que s’aixecà l’any 1770 a l’Arboç. El 1793 ja se’ls esmenta a Tarragona i, el 1801, a Valls.

L’origen dels castells, les moixigangues i les muixerangues cal buscar-lo en el Ball dels Valencians. Les seves evolucions es realitzaven en l’entorn de les processons religioses i finalitzaven amb l’aixecament d’una construcció humana. Aquesta part, va anar agafant, amb el temps, importància i alçada, fins a independitzar-se del ball.

A partir dels anys 80 del segle XX els castells es van anar estenent progressivament per tot Catalunya, la Catalunya Nord i les Illes Balears, convertint-se en un símbol molt potent de la identitat catalana. Des de 2010, els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

La música que acompanya l’aixecament i el desmuntatge de les construccions castelleres és el Toc de Castells, i l’interpreta una colla de grallers. La partitura, d’una força inusitada, es divideix en dues parts: la que es va repetint mentre els castellers van fent i desfent el castell, i l’aleta, que avisa del moment en què l’enxaneta és a punt de coronar-lo.

La camisa distintiva dels Castellers de Sitges era de color blau mariner, típic de la vila. La de la Colla Jove de Castellers de Sitges és de color vi o bordeus, en referència a la realitat històrica vitivinícola de la vila. Duen pantalons blancs, faixa negra i mocador casteller.