El Ball de Bastons de Sitges és un dels balls més arrelats i tradicionals de la vila, i un dels que ha participat amb més assiduïtat a la Festa Major. Es troba referenciat des de la festivitat del Vinyet de 1851, i a partir de 1884 la seva presència en la Festa Major és ininterrompuda. Només ha deixat de sortir en les comptades excepcions que van impedir la celebració global de la Festa.

A partir de 1983 el ballen les quatre colles que avui surten al carrer: la Colla Vella (considerada la continuació de les colles que han anat representant el ball), la Colla Jove (fundada el 1975), la Colla Mitjana (de 1979) i la Colla Noies (de 1980).

Sobre el seu origen, se n’han fet moltes suposicions. Hi ha folkloristes que defensen que és una evolució del ball d’Espases, hereu d’antics balls guerrers, i que la seva coreografia representa un combat estilitzat entre dos bàndols, amb abanderats de cada un d’ells. També es creu que podria ser un reducte d’una cerimònia ritual agrícola encaminada a afavorir els conreus, on els garrots emprats per remoure la terra han estat substituïts pels bastons. Aquesta suposició no contradiu l’anterior, perquè se suposa que aquests rituals primitius prengueren, en temps hel·lènics, aspecte guerrer. També hi ha qui creu que es tracta d’un ritus fàl·lic de fecundació de la terra, o d’una antiga pràctica de caràcter mèdic, on el banderer recordaria l’antic bruixot o metge que combat els esperits de la malaltia, figurats pels seus companys, a qui tracta d’extingir.

La primera notícia documental del ball es remunta al segle XII amb motiu de la seva participació en les festes organitzades per celebrar el casament del compte Ramon Berenguer IV.

El ball de Bastons de Sitges és un ball de pal curt i de bastó gros, i es distingeix per la seva forma pausada, solemne, forta i seca de picar. Els bastoners fan picar els bastons els uns contra els altres al ritme de la música, tot seguint unes evolucions determinades en funció de la peça musical que s’interpreta. Un dels trets diferencials del ball de Bastons de Sitges és el nombre de balladors que el conformen, que és de dotze en comptes de vuit o de setze.

A Sitges, la música d’aquest ball es toca amb gralla. Les tonades que ballen els bastoners sitgetans estan dividides en dos grups. El primer el formen La Segona, El Corrandillo i La Boja, que són tres de les set parts de què constava l’antic ball de bastons del Garraf. El segon grup està format per La Cirereta, En Pau i la Maria, L’Hereu Riera, La Marxa dels Pastorets, La Bolangera, En Roig i La Colla Mitjana, incorporades en diferents èpoques.