La primera referència escrita de la presència del Ball de Diables a Sitges es remunta a 1853, però la seva existència se suposa més antiga. És un dels entremesos que han participat a la Festa Major amb més assiduïtat: a partir de 1884 i fins a dia d’avui, ho ha fet de forma ininterrompuda. Només ha deixat de sortir en les comptades excepcions que van impedir la celebració global de la Festa.

El Ball de Diables de Sitges és un ball de foc amb parlaments. L’element pirotècnic que el caracteritza són les carretilles, disparades amb masses i ceptrot.

Les primeres notes que proven l’existència del Ball de Diables, o d’una versió primitiva en forma d’entremès medieval, ens traslladen al segle XII, amb motiu de les noces del compte de Barcelona Ramon Berenguer IV i, posteriorment, al segle XV durant el Corpus barceloní.

Molts folkloristes creuen que aquest entremès té unes arrels agràries i vitícoles, la qual cosa en justifica la popularitat al Penedès, el Garraf, el Camp de Tarragona o a la Provença. També se’n suposa un remot origen igni, ja que el foc i el soroll s’associaven, en l’antiguitat, als rituals per foragitar els esperits malèfics. Altres autors fusionen ambdues teories i situen l’origen del Ball de Diables en antics cultes a la Terra i al Sol.

A Sitges hi ha tres colles que representen el Ball de Diables: la Colla Vella, la Colla Jove i la Colla de l’Agrupació de Balls Populars. A partir de 1853, es té constància de la concurrència de fins a dotze colles a la subhasta del Ball de Diables, i en aquells temps cada any l’executava la candidata que la guanyava. Durant els anys posteriors a la Guerra Civil, va anar sortint sempre la mateixa colla, fins que a l’any 1948, amb la recuperació de Santa Tecla, la Comissió de Festes buscà un grup de gent jove per representar el Ball durant la diada de la compatrona, ja que la colla anterior no s’avingué a fer-ho. Entre finals dels anys 60 i mitjans dels 70, els balladors joves foren els únics responsables de l’execució, en ambdues Festes, del Ball de Diables de Sitges, una realitat que canvià cap a 1976, que fou quan retornaren els balladors vells. Seguidament, s’alternaren les sortides entre uns i altres i, finalment, s’establí la participació d’ambdues colles —denominades, a partir de 1978, Vella i Jove— en les cercaviles i processons tant de Sant Bartomeu com de Santa Tecla. La Colla de l’ABPS fou fundada el 1981.

Els personatges que integren el ball són sant Miquel i l’Àngel, interpretats per vailets vestits amb túnica, Llucifer, la Diablessa i deu Diables, abillats amb robes de sac i de lona pintades. Els acompanyen un estol de timbalers, que executen una tonada específica que marca les evolucions dels personatges a l’hora de recitar els parlaments, i que els serveix d’acompanyament musical a les processons, cercaviles i correfocs. Per iniciativa dels timbalers, s’han anat incorporat altres tocs, aliens al del propi ball.

La trama actual del ball de dues de les colles de Diables s’ajusta a la versió sitgetana més antiga dels parlaments d’aquest entremès, aplegada pel mestre Huguet i Mayner cap a 1885. L’altra colla recita uns versos de 1927 escrits per Enric Almiñana i Guijarro. El recitat consisteix en l’exposició, davant del cabdill Llucifer, d’un seguit de trapelleries perpetrades per deu diables, contra els manaments de la llei de Déu. En acabar, Llucifer els encoratja amb el suport de la Diablessa. El bé és defensat amb ardiment per sant Miquel i l’Àngel. Després de la victòria del cel i davant la resistència de la Diablessa, l’Àngel posa pau entre les dues faccions. Actualment, els parlaments dels deu Diables són substituïts per uns versots satírics, al·lusius a temes d’actualitat local, que es renoven anualment.