La Fera Foguera, coneguda popularment com el Drac, fou construïda l’any 1922, a partir de l’encàrrec que l’Ajuntament va fer a l’artista sitgetà Agustí Ferrer i Pino. Fou presentada el 23 d’agost de 1922, després del Castell de focs. Arribà damunt d’una barca i desembarcà a la Punta. En aparèixer, la bèstia resultà d’una modernitat extraordinària, amb una personalitat molt marcada i totalment desvinculada de les representacions típiques d’altres formes de bestiari. En tractar-se d’un ésser marí, a l’hora de pintar-la l’artista es recreà amb les tonalitats de blaus, verds i morats, i amb la força de la gamma dels taronges. Tenia cara de gat feréstec, i cua de peix. Amb el pas dels anys, la fera ha experimentat diverses transformacions que han afectat, principalment, el pintat. A l’any 2011 Josep Pascual dugué a terme una restauració integral del Drac amb l’objectiu de retornar-lo a la seva imatge original.

L’element llença foc tant per la boca com per la cua.

El drac és la bèstia més usual en les manifestacions populars catalanes. Es troba estès, també, en la majoria de pobles del món, i ha estat molt present en les cultures primitives, orientals i clàssiques. La seva morfologia revesteix l’element de qualitats agressives i símbols de perillositat, que remeten a allò advers, a la figura del monstre antediluvià, a l’enemic primordial que cal dominar i vèncer per assolir l’elevació espiritual.

En la nostra tradició, els dracs són reminiscències dels entremesos medievals que representaven l’infern, el mal i el diable amb les seves lluites contra l’home. Sembla ser, però, que en un primer moment representà les plagues i els mals averanys que podien comprometre les collites, i que fou més tard quan passà a simbolitzar els flagells del cristianisme, és a dir, el pecat i el paganisme.

Per Festa Major, el Drac de Sitges desfila entre les colles del ball de Diables i davant de l’Àliga. Els seus portants i timbalers van uniformats amb una samarreta que els identifica com a colla i amb els tradicionals pantalons de xarpellera, cenyits amb una faixa i decorats com els dels diables però amb elements decoratius al·lusius a la bèstia. El timbalers executen unes tonades gairebé iguals a la del Ball de Diables.

El Drac també compta amb un versos satírics anònims, que recita un dels seus portants el migdia de la vigília de Sant Bartomeu.