EL DRAC
RECORREGUT HISTÒRIC
La Fera Foguera, coneguda popularment com el Drac, fou construïda l’any 1922, a partir de l’encàrrec que l’Ajuntament va fer a l’artista sitgetà Agustí Ferrer i Pino. Fou presentada el 23 d’agost de 1922, després del Castell de focs. Arribà damunt d’una barca i desembarcà a la Punta. En aparèixer, la bèstia resultà d’una modernitat extraordinària, amb una personalitat molt marcada i totalment desvinculada de les representacions típiques d’altres formes de bestiari. En tractar-se d’un ésser marí, a l’hora de pintar-la l’artista es recreà amb les tonalitats de blaus, verds i morats, i amb la força de la gamma dels taronges. Tenia cara de gat feréstec, i cua de peix. Amb el pas dels anys, la fera ha experimentat diverses transformacions que han afectat, principalment, el pintat. A l’any 2011 Josep Pascual dugué a terme una restauració integral del Drac amb l’objectiu de retornar-lo a la seva imatge original.
L’element llença foc tant per la boca com per la cua.
TIPOLOGIA I SIMBOLISME
El drac és la bèstia més usual en les manifestacions populars catalanes. Es troba estès, també, en la majoria de pobles del món, i ha estat molt present en les cultures primitives, orientals i clàssiques. La seva morfologia revesteix l’element de qualitats agressives i símbols de perillositat, que remeten a allò advers, a la figura del monstre antediluvià, a l’enemic primordial que cal dominar i vèncer per assolir l’elevació espiritual.
En la nostra tradició, els dracs són reminiscències dels entremesos medievals que representaven l’infern, el mal i el diable amb les seves lluites contra l’home. Sembla ser, però, que en un primer moment representà les plagues i els mals averanys que podien comprometre les collites, i que fou més tard quan passà a simbolitzar els flagells del cristianisme, és a dir, el pecat i el paganisme.
COMPONENTS, VESTUARI, MÚSICA I VERSOS
Per Festa Major, el Drac de Sitges desfila entre les colles del ball de Diables i davant de l’Àliga. Els seus portants i timbalers van uniformats amb una samarreta que els identifica com a colla i amb els tradicionals pantalons de xarpellera, cenyits amb una faixa i decorats com els dels diables però amb elements decoratius al·lusius a la bèstia. El timbalers executen unes tonades gairebé iguals a la del Ball de Diables.
El Drac també compta amb un versos satírics anònims, que recita un dels seus portants el migdia de la vigília de Sant Bartomeu.
DADES GENERALS
- Nom principal: Drac de Sitges
- Responsable: Colla del Drac de Sitges
- Primera referència a Sitges: 1922
LLISTA DE WEBS DE L'ELEMENT
BIBLIOGRAFIA
- Els Entremesos: bestiari: 1a part. Sitges: Escola de Grallers de Sitges, 1984. (Quadern núm. 4).
- FORNS i FUSTÉ, Miquel. Actes oficials, fets i anècdotes de la Festa Major de Sitges (1853-1996). Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 1999 (Estudis sitgetans núm. 27). Premi Folklore de Sitges 1997.
- PASCUAL I PERIS, Pep. Drac de Sitges [Fitxa de la peça del mes]. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2012.
- Sitges L’encant de la tradició. Coordinat per Jofre Vilà i Soler. Sitges: Ajuntament de Sitges, 2001.
Per a més informació podeu consultar l’apartat Bibliografia on trobareu referenciades totes les publicacions, fotografies, materials audiovisuals i fons documentals més rellevants sobre la Festa Major de Sitges.
Imatge de capçalera: ©Ajuntament de Sitges. Tots els drets reservats
Imatge galeria històrica: ©Arxiu Històric de Sitges. Tots els drets reservats
Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació sense l’autorització expressa del seu autor/a.