La primera referència escrita de la presència de la Moixiganga a Sitges data de 1853. A partir de llavors, apareix documentada en nombroses ocasions durant el segle XIX i principi del XX, a excepció d’alguns anys en què se sap que no va sortir, o bé no se’n té notícia. Des de 1924 ha participat, amb regularitat quasi absoluta, a la nostra Festa Major. Només ha deixat de sortir en les comptades excepcions que van impedir la celebració de la Festa. Des de 1985 se’n fa càrrec l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

La Moixiganga de Sitges és un ball religiós en el qual s’hi representen, mitjançant una sèrie de quadres o misteris executats a mode d’exercicis gimnàstics, la passió, mort i resurrecció de Crist.

El mot Moixiganga deriva d’una paraula àrab que significa reunió de gent emmascarada, i que en èpoques ancestrals es creu que retien culte a l’esperit del cereal i duien vestits blancs recoberts de flors. La cristianització de les diverses manifestacions rituals antigues es va dur a terme sense trencar amb la tradició i, seguint aquesta tònica, la Moixiganga va canviar el seu primitiu simbolisme agrari –de representació anyal de la mort i la resurrecció del gra- per l’actual representació cristiana.

La Moixiganga de les nostres contrades sembla emparentada amb la Muixeranga de terres valencianes i amb la Mojiganga castellana. També guarda analogies amb els castells i piràmides humanes o amb el Ball de Valencians. I la manera com representa els quadres de la Passió, la relaciona amb el Contrapàs originari del nord de Catalunya.

Se suposa que la Moixiganga de la nostra zona ja participava en el Corpus del segle XIV, però les primeres referències que se’n tenen daten del XVIII. Durant molts anys, la de Sitges fou l’única que continuà representant-se amb constància al carrer.

La Moixiganga de Sitges és representada per 15 balladors: 10 candelers -costers, mitgers, alts i baixos-, 4 bastaixos i el Crist, que és el personatge que centra tota l’acció imitativa.

El ball consta de vuit misteris: Balcó d’entrada (la presentació de Jesús al poble), Assots, Coronació d’espines, Argolla (que simbolitza el calvari), Figuereta (la mort en creu), Davallament, Sepulcre i Resurrecció. Entre quadres es repeteix el creuat. La representació s’obre amb la Salutació, que serveix per a presentar els personatges, i finalitza amb un picament de mans.

Durant l’execució del ball, els moixiganguers delimiten un espai central sacralitzat i construeixen tot un seguit d’altars humans. En la majoria de quadres hi predomina l’estructura de la creu llatina, que representa l’arbre de la vida i evidencia una separació de dos mons: un de terrenal (l’inferior) i un d’espiritual (el superior), amb sentit ascendent. En l’Assot, el Crist, que sofreix, està a la zona inferior; en el Davallament i en el Sepulcre -que precedeixen i representen l’espera de la Resurrecció-, en la intermèdia; i a l’Argolla, la Figuereta i la Resurrecció està en la zona superior, tot indicant el moment en què aquesta divinitat es sacrifica per salvar la humanitat.

El vestuari de la Moixiganga s’assembla al del ball de Cercolets i Pastorets, amb armilles i barrets coberts de flors de veta, però té certes particularitats: els bastaixos duen camisa de color vi, els candelers duen atxes o bastons envetats, i el Crist du un casquet en forma de creu enflocat de tarlatana.

La música de la Moixiganga de Sitges, interpretada amb gralla, és una de les més particulars del folklore de la vila. És l’única de la seva espècie que ha sabut mantenir-se viva al carrer i té una estructura melòdica que en denota una antiguitat considerable.