VIURE-LA PER EXPLICAR-LA

M de Mitjans (o de Morando)

Com viu la Festa Major algú que durant dècades s’ha dedicat a explicar-la? El periodista Vicenç Morando relata, a mà, la seva agenda de Sant Bartomeu i els dies previs

LA PRÈVIA. Cada cop més d’hora i cada cop més intensa: xerrades, concerts, presentacions, pregó.. i aquella necessitat o obligació contemporània de convertir qualsevol acte abans modest en un espectacle viral i viralitzable.

EL DIA. El balcó, la feina, el ceremonial del silenci, els nervis… No estic massa per a ningú, l’albada de la vigília. Esmorzo poc i parlo gens, allò propi de qui ha nascut en una casa de patidores de mena i vol que tot surti el millor possible.

Cadascú a la seva manera, la Sílvia i jo ens hem fet grans al balcó de Can Janio. Hem viscut el pas del temps, i, sobretot, celebrat les presències i enyorat molt les absències.

Micro, papers, cascos.. Tot a punt. És migdia i d’aquell silenci que es tallava quan era petit, hem desembocat al brogit compulsiu adrenalínic que acompanya, o pertorba, o impulsa i celebra l’arribada de l’entrada de grallers, que no de gralles. Aquest moment, amb la sortida de les dues i l’entrada del Sant, són la nostra trinitat del ‘A place to be’.

LES DUES I LA BANDERA. Mirades, somriures, salutacions i petons de lluny que se senten de prop. El nostre món llueix sota un batec de llum reverberant. Sóc de la vella escola i encara en dic, de manera poc normativa, ‘la bandera’. El primer gran moment dels pendonistes, que viuen allò que no han viscut mai i mai més tornaran a viure.

L’OFICI I LA SORTIDA. A la Parròquia i al balcó de l’Ajuntament sobra impostura. Els Sants Patrons necessiten solemnitat i no una lletania de salutacions eternes i innecessàries, ni tants espais reservats.

PROCESSÓ. Ai els minuts de glòria que treuen el reietó que tots portem dins!, mentre assistim a un moment irrepetible i emocionalment sobrevoltat que tanca una Festa Major fomòtica, que, de vegades, sembla que transcorre sobre un camí de brases, i de vegades sobre un carro arrossegat per bous. Bon Nadal d’estiu a tothom!