El lingüista, professor, historiador i investigador ha rebut el títol honorífic en reconeixement a la seva tasca ingent per recopilar la toponímia de Sitges i també per la seva implicació al teixit associatiu i cultural de la vila.


En un acte solemne i emotiu al saló de plens ple de gom a gom, la corporació municipal ha fet públic aquest dijous el nomenament oficialment del lingüista i professor Ignasi Mª Muntaner com a Fill Adoptiu de Sitges.

L’alcalde de Sitges, Miquel Forns, ha entregat a Ignasi Mª Muntaner un pergamí acreditatiu del guardó, obra de l’artista sitgetana Núria Corretgé. Un altre dels moments més especials de la vetllada ha estat quan Muntaner, rodejat de familiars, amics, sitgetans i sitgetanes, ha destapat la placa de marbre que ja llueix al Saló de Plens de l’ajuntament al costat d’altres Fills Adoptius i Fills Predilectes de Sitges.

L’Alcalde ha destacat que aquest és un acte de gran significació i solemnitat a les portes d’una nova Festa Major de Santa Tecla “és un dia de reconeixement, d’agraïment i aquest saló es vesteix de gala amb la presència de tots vosaltres per reconèixer a Ignasi Maria Muntaner la seva contribució en l’àmbit docent, cultural i patrimonial amb la distinció més gran que atorga el nostre Ajuntament, el títol de Fill Adoptiu de Sitges”.

La directora – gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges i expresidenta del Grup d’Estudis Sitgetans, Vinyet Panyella ha glossat la figura d’Ignasi Maria Muntaner. Panyella ha destacat el seu compromís amb la llengua catalana i la vila de Sitges, “ha estat tota una vida dedicada a l’estudi, al coneixement i a la seva transmissió”.

Ignasi Maria Muntaner va recordar la seva arribada a Sitges l’any 63 i des d’aleshores assegura que “no hauria entés mai viure a Sitges sense participar de la seva vida, de les seves inquietuds i dels seus apassionaments. Estimo Sitges i m’agraden els sitgetans”.

Ignasi Mª Muntaner i Pascual (Barcelona 1935), llicenciat i doctor en Filologia Catalana, ha rebut el títol honorífic de Fill Adoptiu en reconeixement a la seva tasca ingent per estudiar i recopilar la toponímia de Sitges i també per la seva implicació al teixit cultural, social i associatiu de la vila.

El seu llibre El terme de Sitges i la seva rodalia: els seus noms de lloc”, representa la culminació d’una investigació filològica, històrica i geogràfica realitzada al llarg de quaranta-quatre anys. Així els seus estudis filològics juntament amb el seu interès per la història, la geografia i el territori, el configuren com un humanista dedicat a la docència, a la recerca i als treballs de divulgació focalitzats ens la toponímia -l’estudi dels noms de lloc-, en l’onomàstica –l’estudi dels noms propis-.

Trajectòria

El lingüista va iniciar l’activitat pedagògica a Sitges el 30 de setembre de 1963 destinat a l’Escola Pia de Sitges per exercir de professor fins l’any 1966. A banda d’impartir classes també va participar activament amb l’Agrupació Escolta Nostra Senyora del Vinyet. Posteriorment, el 1967 va ser destinat a Mèxic, però dos anys més tard va tornar a Catalunya, primer a Calella i després l’any 1970 retorna a Sitges on continua la seva tasca docent fins al 1976. L’any següent va anar a ensenyar primer castellà i després català a l’Institut Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltrú, on va finalitzar la seva etapa laboral l’any 2000 quan es va jubilar.

Muntaner va començar els seus estudis sobre la toponímia de Sitges per a la seva tesi doctoral i després es va convertir en el llibre Els noms de lloc del terme de Sitges i de les terres veïnes, publicat l’any 1986. Aquesta obra va incloure l’estudi gramatical i temàtic dels topònims del terme de Sitges i la seva rodalia. La investigació però va continuar durant més de 30 anys per poder fer-ne una nova versió ampliada i actualitzada. Fruit d’aquest treball és l’obra El terme de Sitges i la seva rodalia: els seus noms de lloc , publicada el 2016 en dos volums. En aquesta publicació Muntaner ha recollit més de 4.000 topònims sobre Sitges, que doblen els de l’anterior edició.

A través d’aquesta obra magna i de consulta, publicada per l’Ajuntament de Sitges i el GES, Ignasi Mª Muntaner ha demostrat una enorme interès per salvar els mots de l’oblit, un patrimoni toponímic important per a Sitges però també per una part d’altres poblacions com Olivella, Sant Pere de Ribes, Begues, Castelldefels i Gavà, i en definitiva, per Catalunya. I és que ha salvat el mots per a la llengua i la cultural del nostre país. No hi ha cap altra població que tingui aquest patrimoni ben recopilat, estudiat i fixat com el té
Sitges.

Des de l’àmbit professional, col·labora en la Comissió de Toponímia de Sitges També forma part de la Societat d’Onomàstica, filial de l’Institut d’Estudis Catalans i del grup de toponímia de l’Institut d’Estudis Penedesencs. La seva autoritat acadèmica i moral ha estat reconeguda per institucions públiques, entitats culturals i de la societat civil. La seva implicació en la cultura sitgetana i la vida social de la vila també és molt remarcable sobretot destaca com un dels grans impulsors de la fundació del Grup d’Estudis Sitgetans, GES, l’any1975 i de la qual n’és un dels socis fundadors. Actualment és el president de l’entitat i, també ho va ser entre els anys 1984- 1989 i des del 2013 ho torna a ser. Més enllà de tenir diverses responsabilitats dins la junta, també s’ha encarregat de les publicacions i del butlletí trimestral que es publica del GES.

La seva bibliografia és molt extensa pels nombrosos articles que ha escrit a publicacions com la revista La Xermada o el Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans. També ha col·laborat en diversos volums de la història de Sitges i va ser promotor de la digitalització del setmanari L’Eco de Sitges. En l’àmbit de la divulgació ha difós la toponímia, la història i la cultura sitgetana a través dels mitjans públics de ràdio i televisió local.

Per la seva contribució brillant des de diferents àmbits, ara Ignasi Maria Muntaner ha estat nomenat Fill Adoptiu, una distinció concedida per l’Ajuntament de Sitges que s’afegeix a la ploma d’or que l’any 2000 el consistori li va atorgar. Aquest títol s’afegeix també al diploma i la medalla de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

El seu nomenament com a Fill Adoptiu és fruit d’una iniciativa ciutadana encapçalada per Òmnium Cultural i altres entitats i institucions com el Grup d’Estudis Sitgetans, la Secció Fotogràfica del GES, Amics de la Sardana, Societat Recreativa El Retiro, Escola Pia de Sitges, Amics del Garraf, Biblioteca Santiago Rusiñol, Biblioteca Roig i Raventós, Associació Grup Pessebrista de Sitges, Institut d’Estudis Penedesencs, Agrupació Escolta Nostra. Senyora Del Vinyet, el Consorci del Patrimoni de Sitges i l’Arxiu Històric Municipal de Sitges.

Fills Adoptius de Sitges

1. Víctor Balaguer i Cirera: 1880
2. Francesc Gumà i Ferran 1881
3. Luis Antúnez Monzón 1887
4. Antoni Ferratges de Mesa 1894
5. Santiago Rusiñol i Prats 1913
6. Charles Deering Barbour 1915
7. Francesc Armengol i Duran 1919
8. JosepAntoni Mir i Miró 1921
9. Emílio Barrera Luyando 1925
10. Emili Vidal-Ribas i Torrents 1927
11. Joaquim Folch i Torres 1936
12. Antoni Mª Canals i Porta 1939
13. Ramon Godayol i Armengol 1948
14. Francesc Peris-Mencheta i Guix 1960
15. Jaume de Semir i Carrós 1961
16. Samuel Barrachina i Esquiu 1965
17. Antoni Muntañola i Tey 1967
18. Jesús Pérez i Rosales 1969
19. Dolors López i Palau 1975
20. Frederic Montornès i Pino 1984
21. Josep Mª Font i Llopart 1988
22. Germanes Concepcionistes de l’Hospital de St. Joan 2000
23. Pere Stämpfli: 2004
24. Ignasi Mª Muntaner i Pascual 2017

Tot el programa i agenda d’esdeveniments a: http://www.sitgesfestamajor.cat/festa-major/agenda/